Oriol Saña – I si el jazz et solucionés els problemes?

Presentació Tesi Doctoral

L’objectiu de la tesi és demostrar empíricament que els estudiants de violí de l’àmbit de la música clàssica i contemporània de l’Escola Superior de Música de Catalunya milloren significativament la interpretació de passatges d’orquestra del repertori clàssic i contemporani quan apliquen metodologies d’estudi a partir de continguts musicals propis del jazz.

La investigació té el seu inici en experiències prèvies dins el camp de la interpretació del violí, tant pel que fa als coneixements tècnics com els pedagògics. També parteix de les col·laboracions amb el Grup de Recerca «Music Technology Group», de la Universitat Pompeu Fabra, especialment en el desenvolupament tecnològic aplicat a l’estudi performatiu del violí. Aquestes dues pràctiques anteriors a la tesi van conduir a escollir la musicologia empírica com a marc teòric i disciplinari per a la recerca, tot i tractar-se d’una problemàtica estudiada més habitualment des de la pedagogia.

La tesi proposa un punt de trobada entre disciplines diverses, concretament les ciències del so, més tecnològiques i vinculades a les facultats d’enginyeria, i les ciències de la música, més socials i vinculades a les facultats de lletres. Posats que el llenguatge d’unes i de les altres són diferents i altament especialitzats, el diàleg disciplinari que fonamenta el plantejament del cas d’estudi ha propiciat una primera proposta de crítica epistemològica, que afecta tant a la musicologia com a la sonologia. En aquest sentit, l’enfoc de la tesi ha comportat una revisió dels processos tradicionals de les dues tipologies d’investigació musical.

La musicologia empírica és una tendència que va reactivar-se encara no fa dues dècades, en el context d’un creixement tecnològic dels mitjans informàtics sense parió. Però encara hi ha moltes dificultats per superar, sobretot a l’hora de mostrar els resultats. Tot i això, els resultats positius de la tesi, quantitativament menors, han demostrat que no es pot falsejar la hipòtesi defensada i animen a ampliar l’estudi en un marc referencial més ampli i internacional. Paral·lelament, els resultats negatius han indicat un camí per corregir errors acceptats irreflexivament en el plantejament de recerques similars i que confirmen l’encert d’aplicar la musicologia empírica al desenvolupament pedagògic de la interpretació del violí.